A d’amenaça – B de benefici 
El punt de partida d’aquesta obra es produeix al supermercat quan escolto: <<a mi em costarà tornar a abraçar>>. 
 
La peça fica en manifest un dels temes candents de l’actualitat. Em refereixo a la renuncia de l’ABRAÇ. Sí, ens trobem immersos en un període de privació del contacte físic i en una paradoxa, ja que el gest que ara evitem per mantenir la salut intacta ha contribuït durant segles a preservar la salut emocional de l’espècie humana. 
 
Ompliria de paraules aquest text per enumerar els beneficis que rep l’individu a través del contacte humà. Què ens diria un nadó? 
 
Faig un salt de fe i confio que mai arribi a dir: <<un dia molt llunyà, vaig abraçar>>. 
 
El llenguatge amb el que elaboro la peça es l’ensamblaje, que em permet reunir i combinar diferents plans i elements, per generar una atmosfera a on el moviment i l’ordre conviuen fora del marc de l’estètica tradicional. 
 
A la composició hi trobem una seqüència narrativa, confeccionada en dues parts (A i B). A l’esquerra superior localitzem una d’elles amb la lletra A, a on les protagonistes son dues persones traçades amb fil sobre tul que estan a punt d’abraçar-se. La segona part, capitanejada amb la lletra B, representa l’absència de l’acció que esdevé de la vinyeta A. 
 
L’espectre cromàtic oscil·la entre quatre tonalitats que donen sentit al discurs visual.
És un honor participar en aquesta venta benèfica Solidarit/Art amb una obra concebuda en aquest mar de misteri, en el qual també remo per arribar junts a port.  
Agraeixo, en especial, la col·laboració de l’avia Amparo que m’ha guiat amb la tècnica de la confecció de la peça, via telemàtica.