Crear fou una necessitat per aquest artista que no es sentia lliure explicant les seves vivències però amb la necessitat de comunicar, de fet a l'inici es va decantar per la música. En aquest àmbit va col·laborar amb artistes com Cocorosie, Spleen o Hindi Zhara. Les imatges es van anar afegint a les paraules. Escriptura, pintura o dibuix són els mitjans artístics escollits per Mathé, sempre en un estil pròxim a l'escola "buissionière" i apresos de manera autodidàctica.

​

Cada obra és una partitura d'emocions. Amb silencis recurrents que signifiquen les interrogacions de l'artista sobre ell mateix però també sobre el món que l'envolta. Les seves obres no transmetent cap missatge en particular sinó que transmeten les experiències de la vida de l'artista entre el present i el passat. Per ell, el procés creatiu és terapèutic, es tracta d'encolar fragments, fixar una memòria capritxosa, donar-li cos per finalment alliberar-se'n. En el seu treball trobem una part conscient i dominada que conviu amb un inconscient íntim alhora que col·lectiu.

Lenny Mathé afecciona símbols forts i simples al mateix temps. Símbols familiars per l'espectador que transmetent l'imprescindible en una sobrietat absoluta.

.